Diumenge, 20 De Agost De 2017
Plaça Esglèsia, s/n, Torres de Segre - 25170 Telèfon: 973 79 60 05 Fax: 973 79 27 26
ajuntament@torressegre.cat

Turisme

1 · 2 ...   »

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TORRES DE SEGRE

Foto

El Ple de la corporació municipal de Torres de Segre reunit el 26 de novembre de 2002 va acordar declarar com a bé cultural d'interès local la Parròquia de la Mare de deu Assumpta de Torres de Segre. Aquesta església va ser construïda a mitjans del Segle XVIII (1749-1759) i respon a una tipologia d'edifici classicitzant, de planta basilical, trancepte i cúpula al creuer, amb rèmoles barroques, àmpliament difós a la Catalunya de Ponent.

Aquesta construcció va substituir l'antic edifici romànico-gòtic per l'actual.

Malgrat la gran destrucció que patí l'edifici en la guerra civil, ja que la població de Torres de Segre es trobava l'any 1938 en primera línia del front de guerra, l'església té suficients valors arquitectònics com per garantir la seva conservació.

ERMITA DE CARRASSUMADA

Foto

L'Ermita de Carrassumada es troba en un petit turó a pocs quilòmetres del centre de Torres de Segre. Està situat a la part Sud est del municipi, i és propietat del Bisbat de Lleida.

Per la seva situació elevada, des del seu cim es poden observar molt bones vistes de la major part de la comarca del Segrià. Al peu del tossal s'obren infinitat de conreus de fruiters, fruit de la transformació en regadiu d'una gran expansió de terreny àrid. La ratlla del riu, contornejada de verd i més amunt, a ponent, els serrats tabulars de l'Aragó. I a l'oest, s'aixeca, la mola cònica del Montmeneu, el cim solitari i orgullós que és el pic més alt del Segrià.

L'ermita de Carrassumada, amaga molts anys d'història d'aquestes contrades. Sota les seves construccions, s'hi troben records d'altres èpoques. Hi ha mostres evidents de població al tossal en època iber, els primers pobladors del lloc. Hi ha restes importants de construccions i objectes de l'època i gran part d'aquestes formen part del museu arqueològic de la Fundació Pública de L'institut d'Estudis Ilerdencs. De l'era Romana, no tenim indicis de vida sedentària, però sí una moneda que fa pensar que aquest llogaret elevat, es feia servir com un enclavament estratègic.

Un cop arribat a l'època sarraïna, la serralada, torna a estar ocupada, fent la funció de fortalesa o de recinte fortificat, amb una finalitat eminentment defensiva.

El nom del temple de la Mare de deu de Carrassumada és fruit de sis segles d'assentament de cultura aràbiga. Carrassumada, en àrab Kars'umm-adà és un mot compost de Kars (palau o castell), Umm (mare) i adà nom propi de l'amo. Per tant sembla que significa: Palau de la mare d'Adà.

Probablement quan els cristians tornaren a ocupar la terra, als voltants del segle XII, dedicaren aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita església al costat del palau, sinó és que la mesquita passés a temple cristià.

Un cop consultada diferent informació, es pot afirmar, que Carrassumada ha estat sempre poblada, d'una forma o altra amb diferents finalitats, però sempre ocupada.

Testimoni del pas del temps i les cultures, ara és un lloc de culte estimat per la gent dels pobles propers. El dia 10 de Maig de cada any es puja la Mare de Déu des del poble en processó i es fa la missa en el seu honor. També cada any es fa l'aplec del "Mai Més" una trobada de gent dels pobles dels voltants on es recorda a tots els morts en la guerra civil .

A part dels diversos valors culturals que hi són presents, aquest tossal també té interès natural ja que degut a les seves característiques d'aridesa hi són present algunes espècies de vegetació i de fauna de gran interès, per aquest motiu forma part de l'EIN d'Utxesa. Cal dir, però, que des de la transformació de secà a regadiu que s'ha dut a terme al municipi de Torres de Segre les característiques del tossal han canviat bastant i actualment els valors naturals tenen una superfície més reduïda.

CADOLLES

Foto

Les Cadolles són clots naturals que apareixen damunt d'un pla rocós on s'acumula la pluja, formant un petit bassal. Les seves formes són majoritàriament circulars. En alguns indrets s'han picat per tal d'eixamplar-los i poder guardar més quantitat d'aigua. No gaire lluny d'aquí, també damunt d'unes roques, s'observen unes canalitzacions treballades en la roca que conflueixen amb l'objecte de recollir aquesta aigua.

EL MOLÍ

Foto

El molí de Torres de Segre fou construït a l’any 1880 per iniciativa de la Comunitat de Regants de la Vila i gràcies a la gran col·laboració que van dedicar-hi els principals regants de dita comunitat. El Sr. Alexandre Capdevila i Montull es va vendre els terrenys on està ubicat, amb unes condicions de pagament molt avantatjoses per la comunitat. Aquests terrenys comprenien el que ara es el molí, la bassa i una part més de terreny, que es va convertir en quadres i l’hort del molí.

Els primers anys es va instal·lar una turbina, s’hi va acoblar un dinamo que produïa força elèctrica. I gràcies a la turbina va aparèixer la primera bombeta de llum a la població. Quan la Canadenca va construir la central de Seròs (1912-1916), mitjançant l’acord corresponent entre aquesta i la comunitat, la dinamo va deixar de funcionar. A canvi, la Canadenca va concedir un determinat nombre de kilowatts a un preu baix. A més de solucionar les necessitats de la molturació locals, també venien a moldre molta gent dels pobles veïns que s’hi desplaçaven amb la seva cavalleria, carregada amb dos taleques de blat. Perquè les cavalleries poguessin estar ven instal·lades, mentre s’esperaven que molguessin el gra, al carrer de la part més alta del molí, hi havia unes quadres on s’hi podien allotjar unes 20 cavalleries.

Als anys 60 va ser la Cooperativa Verge de Carrassumada la que va llogar l’edifici per fabricar pinso i oli, desenvolupant molta activitat econòmica entre els dos productes. Respecte al molí d’oli, tot i les millores que hi varen fer la cooperativa, només es va utilitzar durant unes poques campanyes. Degut a que el fred va matar gran part dels olivers, la cooperativa va optar per la fabricació de l’oli, i per intensificar la del pinso. El cabdal d’aigua que necessitava el molí s’alimentava de la sèquia de rec a través de braçals, que desembocaven a la bassa, expressament feta junt amb el pou. L’aigua del Segre era la font d’energia, fins que s’hi va introduir les noves tecnologies, la mecanització i les turbines elèctriques. Aquesta construcció, en la seva època, va ser d’una importància molt rellevant. Constava de quatre moles, una d’elles era la més gran dels entorns. A partir de l’any 1966 el molí va quedar en desús total, i amb el temps es va anar deteriorant.

DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI
L'immoble, és un conjunt edificat amb un nucli més antic, que és el prisma central, de cinc plantes, tres sobre rasant i dues en soterrani, que era el molí fariner pròpiament dit, aquest cos central es va ampliar amb dos cossos annexos, en la planta baixa i primera des del cos inferior, i part de la segona i tercera en el cos alt, en els quals amb uns desplaçaments de força motriu mitjançant arbres de transmissió mecànica i corrioles o volants, es va ampliar i va substituir l'antic molí de producció de farina per un molí de producció d'oli mitjançant la mecanització de les moles, i la producció d'energia elèctrica mitjançant la mecanització de les turbines als generadors. El conjunt hidràulic complet ho conformen doncs, la bassa reguladora i el salt hidràulic.

1 · 2 ...   »
Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web